Tot i que tenen el seu origen a les màscares de carnestoltes la continua aparició de nous personatges va fer que aviat s’haguessin de crear unes d’específiques que ajudessin a diferenciar-los.
Les màscares de la commedia dell’arte son estilitzades i serveixen per fixar i fer destacar els trets psicològics característic de cadascun dels personatges, però mai els limiten, perquè són molt subtils. Fins el més mínim detall està pensat: la obertura dels ulls, la llargària del nas, el color de la màscara, bigotis, barba...
Són, en certa manera, l’element que necessitava l’actor per abandonar el seu jo i adoptar els gests i la forma de ser del seu personatge ja que, amb la cara tapada, tota l’expressivitat s’ha de concentrar en el cos, els gests i la veu.
Autors com Dario Fo[1] creuen que hi ha una relació directa entre les màscares i certs animals. Segons Fo, totes les màscares de la commedia dell’arte són zoomòrfiques i a més, tenen connotacions socials, ja que els personatges de classe alta (els enamorats) no solen dur màscares, mentre que tots els personatges de classe baixa i els servents sí.
Les primeres màscares estaven confeccionades de cuir prim i lleuger que es moldejava sobre un positiu de la màscara fet de fusta. Els artistes encarregats d’elaborar les màscares de cada companyia eren anomenats coragios. Per acabar de polir-les es solia fer servir ullals de porc senglar. El més important era que l’actor pogués tenir una gran mobilitat d’expressió, però també podia jugar amb la màscara, que semblava transformar-se segons l’angle d’on es podia veure.
____________________________________________________________________
[1] Dario Fo (nascut a Sangiano, Lombardia, Itàlia el 24 de març de 1926) és actor i escriptor de teatre italià guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 1997.
