També se’l coneix com “il enfarinatto” o “Gian-Farina” (Sac/pols de farina) per la seva cara blanca. És un individu jove, atractiu, encantador i, degut a la seva natura innocent i confiada, és enganat amb molta facilitat.És massa honrat i modest com per fer maldats, però es prou intel.ligent com per fugir quan el volen castigar per qualque cosa. Sol portar una llàgrima pintada a la cara, com a símbol evident de la seva natura melancòlica.
La seva roba és blanca i ample, amb un gran coll obert. Tota la roba li està grossa i les mànigues li cobreixen les mans, ja que és el fill petit i ha heretat la roba dels seus germans. És un personatge molt humà i romàntic.
Entre els personatges derivats de Pedrolino cal destacar el Pierrot francès. Els actors francesos van donar una nova vida a aquest personatge adaptant-lo al seu gust. Això va ser degut a que durant molts anys és prohibiren els teatres parlats, convertint a Pierrot en l’origen dels mims francesos. La versió francesa, Pierrot, va perdre les característiques d’ironia i astúcia dels zanni per acabar sent un mim mut i trist, enamorat de la lluna. Així Pierrot accentuà la tendresa i va començar a ser retratat com una persona liminal, distant i allunyada de la realitat.
A Sicília va sorgir una versió coneguda com Peppe Nappa, on vesteix de blau, balla, fa malabarismes i salts en l’aire que va ser el precursor dels pallassos malabaristes del circ. De fet, la cara blanca i la creu als ulls dels pallassos actuals són reminiscències de la cara blanca i la llàgrima de Pedrolino.
