Personatges secundaris

Tot i que la commedia dell’arte compta amb infinitat de personatges, la majoria són versions locals o evolucions de Pantalone, Il’Dottore, Il’Capitano, Brighella, els zanni o Arlechinno. Alguns dels més coneguts són:

Coviello

Coviello, Covielle, Callot, el seu nom és el diminutiu de Giacomo. Apareix al segle XVI al sud d’Itàlia i podia ballar i tocar la mandolina com a part de l’espectacle musical. Coviello és un personatge destre i presumit. La seva màscara sol tenir un  nas llarg amb forma de bec i porta les galtes i el nas vermells per mostrar el seu gust per la beguda. Moltes vegades portava plomes al barret i tot i que el seu vestuari pot variar molt sol ser representat vestit de turc.

Fritellino

Fritellino va ser un antecessor de Mezzetino, tot dos comparteixen màscara negra, vestit blanc i capa vermella. Fritellino és també conegut amb el nom de Franco-Trippa o Gian Fritello. D’origen Bolognyés o Torcà, va ser creat a finals del segle XVI i es diferencia dels seus companys per ser de classe alta, donat a perdre pels jocs i el vici.

Mezzetino

Els seu nom significa “mig tassó de licor” en italià medieval. És considerat una variant de Brighella i va aparèixer a començaments del segle XVI. Mezzetino és molt més tranquil que Brighella i molt més culte. Sol tenir un gran interès per la música i pot cantar i ballar amb habilitat fent actuacions a capella. També se’l pot conèixer amb el nom de Flautino.

Mostra un gran interès per les dones casades i la seva vestimenta ha sofrint grans canvis al llarg dels anys. Al principi vestia molt semblant a Fritellino, però finalment va adoptar una vestimenta semblant a la de Brighella en color vermell o borgonya. La seva màscara és de color òxid i sol aparèixer amb una espasa.

Scapino

Originari de França, és un cínic que es fa servir dels febles per aconseguir els seus objectius però que també mostra bons costums i té por a la violència. El seu nom deriva del verb escapar. Sol ser molt divertit i mentider, aconseguint robar als altres fent servir la seva gran imaginació. Molière va transformar el personatge, que va acabar eclipsant la figura de Brighella fent-lo aparèixer acompanyat de Scaramouche. Es considera una evolució de Brighella i Il’Capitano.

Narcisino

Va néixer a Malalbergo (entre Bolonya y Ferrara) i la seva única arma és la seva astúcia. Combina aspectes de la tradició rural i té l’aspecte d’un jove innocent i una mica feble.

Beltrame

Aquest personatge és intel.ligent i intrigant. Sempre va darrera les dones i els doblers. Procedeix de Milà i és el model en el que es basaria Brighella. Es un marit enganat que es creu totes les mentides de la seva dona. Quan descobreix la veritat tot finalitza amb una cruel venjança. És burgés o comerciant que intenta aconseguir el matrimoni de Colombina per interessos econòmics, però sempre fracassarà en els seus intents. Té una total falta d’escrúpols i engana a tothom gràcies a la seva loquacitat. Va ser eclipsat per la reputació de Meneghino.

Meneghino / Menego

Originari de Milà, és un camperol innocent i senzill que donat a la seva afició a la beguda no té cap problema en parlar obertament del govern, criticant-lo i burlant-se. Amb el temps adquireix força i personalitat i trobem diferents variants com Stenterello a Florència i Gianduja a Turin.

Stenterello

És com Meneghino i Gianduja, però conserva una elegància que el diferencia de tota la resta de personatges italians. És mordaç, no cau mai en l’indecència, té una divertida ingenuïtat, és desordenat i distret (porta un calcetí de cada color). Stenterello sent debilitat per les dones, però no té paciència per enamorar-les. Encara és més forta la seva atracció per la bona cuina i farà qualsevol feina humil per un bon plat, tot i que si no li estan a sobre el guanya la mandra.

Gianduja-Jerònim

Era el personatge favorit de Piamonte i el seu nom era inicialment Jerònim, però el va canviar a l’època de Bonaparte per evitar al.lusions al nom de Jérôme Bonaparte, un conegut parent de l’emperador. Destaca pel seu apetit que és el motor de les seves accions. Per ell menjar està per sobre de tot i això es pot comprovar en el seu físic, ja que està una mica gras.

Scaramuccia

Devers l’any 1680 Il’Capitano surt d’escena per ser substituït per un altre, l’amable Capità Scaramuccia (conegut com Scaramouche a França i Anglaterra). El seu nom significa literalment “petita i ràpida baralla”. Més que un soldat és un Don Juán. Scaramouche es menys jactanciós que els seus predecessors i més destre. Sempre troba la manera d’invertir les conseqüències dels seus actes. Era fort, àgil, elegant, cantava amb bona veu i toca el llaüt. Per això sempre du un llaüt o una guitarra. Aquesta figura la va fer molt popular a França l’actor Tiberio Fiorilli, que va ser mestre de Molière.

Biscegliese / Pancrazio

És l’equivalent al Pantalone napolità i representa una persona de classe mitja que s’ha enriquit. El seu caràcter es cobdiciós i crèdul. Normalment va vestit de vellut negre. Es recolza a un bastó.

Tartaglia

És una persona am greus problemes de visió i tartamudeja de manera exagerada a l’hora de parlar. Els seus intents per expressar-se i fer-se entendre creen moments de gran comicitat. Normalment se’l situa al grup dels personatges grans (Pantalone, Il’Dottore) acompanyant a un dels dos amants. La seva condició social pot variar, ja que ha estat fiscal, advocat, notari o estadista, que va ser la feina que va mantenir al final.

Porta unes ulleres molt grans i va vestit amb una jaqueta i calçons de color verd amb retxes grogues. És un personatge gras i aficionat a la beguda que està predestinat al fracàs. Degut al seu tartamudejar, els judicis on intervé no acaben mai o bé acaben amb el seu defensat pagant més culpes de les que ha comés.

Trivellino

Molts senyalen aquest personatge com l’origen d’Arlechinno. Trivellino significa “aquell que arregla els seus vestits amb reblons”. Tots dos personatges comparteixen màscares negres però al final va desaparèixer degut al fulminant èxit d’Arlechinno. Va esdevenir un personatge del teatre de titelles.

Pasquariello

És avar, gat, destructor dels espais públics i terror de les cuines. És més depravat que Brighella, però menys intel.ligent. No té  cap inconvenient en fer servir la seva daga per aconseguir els seus objectius. Es parent de Colombina, i intentarà obligar a Arlechinno a casar-se amb ella.

Tabarino

Tabarin (Tabarino) prové del francès tabard, que és una mena de mant curt. El Tabarin francès es va convertir en el sinònim de qualsevol artista de carrer i més tard, a la ciutat de Milà, va ser associat amb xarlatà.