A la Itàlia del segle XVI va néixer un estil teatral revolucionari basat en l’improvisació i que avui coneixem amb el nom de commedia dell’arte. Era un teatre itinerant que creixia una mica més a cada lloc que visitava, ja que es nodria sempre que podia de les històries, de la gent, del dia a dia i dels costums per tal de fer partícips als espectadors de la improvisació dels actors i, d’aquesta manera, aconseguir que l’obra guanyés en frescor i dinamisme.
La commedia era representada per un grup d’actors cada un dels quals s’havia especialitzat en un personatge i l’interpretava durant tota la vida. La història era bàsicament una crítica i paròdia social que recorria a les improvisacions, cançons, danses, acrobàcies i pantomimes. El resultat va ser un autèntic fenomen de masses que va omplir d’Arlechinnos, Capitanos, zanni i altres personatges totes les places i escenaris d’Europa durant tres segles.
Malauradament, aquest estil teatral va ser perseguit i prohibit en nombroses ocasions fins que finalment va ser quasi relegat a l’oblit.
Així i tot va influir notablement en moltes de les formes teatrals que encara perduren avui en dia i, de fet, trobem nombroses companyies que segueixen lluitant per mantenir viu l’esperit de la commedia dell’arte seguint em mateix esquema dels antics actors convertint l’espectacle en un autèntic viatge al passat.
