Nascuda a la ciutat de Padua l’any 1562, es va casar amb Francesco Cerrachi i tots dos començaren a fer d’actors a la companyia de Flaminio Scala, anomenada els Gelosi, i tots dos canviaren el seu cognom per Andreini.Pop a poc la companyia va fer-se un nom i finalment aconseguiren els seus primers èxits. Isabella Andreini no va destacar només com actriu, ja que també va desenvolupar la seva faceta literària.
La rellevància que tingué és una mostra clara del seu caràcter i les seves dots interpretatives i ens mostra quina importància podien arribar a tenir les dones a les companyies italianes en contrast amb la situació que visqueren les actrius de la mateixa època a altres països com Anglaterra, on tenien pràcticament prohibit actuar.
L’any 1588 escriu Mirtilla, una faula pastoral i prop del 1601 es va publicar el seu llibre de rimes, on es pot apreciar la seva qualitat poètica. L’any 1589 representa una de les seves peces més famoses, Bogeria d’Isabella, a la cort Florentina. De fet va actuar nombroses vegades davant el rei de França, Enric IV, i la seva dona, Maria de Medici.
Isabella Andreini va morir a la ciutat de Lyon l’any 1604, mentre es dirigia cap a Itàlia degut a complicacions del seu vuitè embaràs. El seu funeral va ser multitudinari i es va encunyar una moneda en el seu honor.
Després de la seva mort i com a homenatge, el personatge de la enamorada va començar a ser anomenat Isabella, la qual cosa ens demostra un cop més la gran rellevància que va tenir a questa actriu renaixentista.
