Arlechinno és, sense cap dubte, el personatge més famòs de la commedia dell’arte i han estat nombrosos els actors que al llarg dels segles l’han interpretat.Així i tot hi va haver un actor que va destacar per sobre de tots els altres per la seva interpretació d’Arlechinno: Tristano Martinelli.
De fet, trobem autors que el situen com el primer Arlechinno com per exemple Robert Henke[1] que al seu llibre Performance and literature in the Commedia dell'Arte diu de Martinelli:
“Entre 1584 i 1621, el més visible, amb major influència i el que millor representa l’antiga tradició bufonesca va ser l’actor Tristano Martinelli, el primer arlequí”
Va néixer a Marcaria (Itàlia) l’any 1557. Al començament de la seva carrera va aconseguir la protecció del duc de Mantua, Vincenzo Gonzaga, però l’any 1585 es va traslladar a França i va començar a fer servir el seu personatge d’Arlechinno. És per aquest motiu que molts situen el naixement d’Arlechinno a França i no a Itàlia.
També es creu que Martinelli patia d’un problema a les cordes vocals que li provocava una veu molt aguda, tret que va heretar Arlechinno i es va transformar en la seva típica veu cridanera, tot i que això només són especulacions. Una altra de les qualitats que Martinelli va transmetre a Arlechinno foren les seves qualitats acrobàtiques, ja que era una persona molt àgil capaç de dur a terme qualsevol cucavela.
Tant si va ser el primer Arlechinno com si no el que està clar és que va ser Martinelli qui va fer que adquirís la gran rellevància que té avui en dia la seva figura a la commedia dell’arte. La seva influència a la seva època no va tenir comparació i va actuar per a totes les personalitats, tant franceses com italianes.
Era tan apreciat que es podia permetre presentar-se a les corts d’Itàlia i França i fer acudits davant els seus mecenes per burlar-se d’ells (com si fos un bufó). També cal dir que Martinelli es va fer acompanyar sempre per una companyia de comediants italians que s’encarregava de fer-lo ressaltar per damunt de tots els altres personatges. Prop del 1600 es convertí en el còmic més important de la cort del rei francès Enric IV.
Tal i com va fer Isabella Andeini, Martinelli va publicar un llibre amb els seus canovaccio anomenat Composició retòrica, seguint la tradició dels més grans actors de la commedia.
Tristano Martinelli va morir l’any 1630.
___________________________________________________________________________________
[1] Robert Henke : Professor de Teatre, Literatura antiga i Teatre del renaixement a la universitat de Berkeley, California. Autor del llibre Performance and Literature in the Commedia del'Arte.
