Creat probablement a França a finals del segle XVI, pareix ser la combinació del zanni amb una figura de la tradició popular francesa de l’edat mitjana, una mena de home del bosc salvatge i cobert de fulles (quasi un elf).Se’l presenta com natural de Bérgamo, que com ja hem comentat a l’apartat dels zannis era una regió pobre. Per això Arlechinno pertany a la classe més baixa de la societat i era un personatge simple, mentre que el seu company Brighella (que moltes vegades feia el paper de germà gran) pertanyia a un nivell més alt i era tirànic i astut.
L’origen del nom d’Arlechinno és molt discutit. Molts situen el seu origen al nom Hellekin, que era un pseudònim del deu Odí (pare dels deus de la mitologia escandinava). Per altres era un personatge principal i satànic del Car-navalis o carrus-navalis a les festes de l’equinocci de primavera que es celebraven durant el segle XIII a Flandes i Alemanya. D’altres pensen que el nom pot provenir del rei Herla de Gran Bretanya (Herla King).
Així i tot, tenint en compte l’origen italià de la commedia dell’arte, és bastant lògic pensar que el nom pot provenir del diminutiu que es dona als germans petits. Així Fritellino significa germanet; Trivellino significa peus petits; Truffaldino és petit trampós i el nom d’Arlechinno pot provenir de Hellechinno, que significa petit dimoni. Avui la figura d’Arlechinno es correspon amb la figura de les cartes de “el boig”, tradicionalment un símbol de la bogeria, però també de la llibertat (la carta no té numero i no entra en joc).
Sol anar vestit amb una jaqueta llarga i ferma i uns calçons ajustats. Du brodats a sobre i col.locats de qualsevol manera reblons i pedaços de colors grocs, vermells i marrons (possiblement per representar les fulles de l’home del bosc). La jaqueta està fermada amb una corretja negre que porta per sota la cadera. Les seves sabates son també de color negre i porta una mena de boina al cap. No va ser fins el segle XVII que començà a portar reblons d’altres colors (blaus, violetes i verds) en triangles i col.locats de manera simètrica indicant que la seva vestimenta estava formada per bocins de teles que anaven deixant els rics.
A finals del segle XVII i principis del XVIII els triangles varen transformar-se en rombes, la jaqueta es va acurçar i el barret es convertí en un de puntegut i doble. També va canviar el seu caràcter, convertint-se en un amant entremaliat.Arlechinno és un personatge molt eteri. L’actor que l’interpreta ha de ser molt acrobàtic i ha de poder fer una gran varietat de moviments i cucaveles. Sempre està actiu i en moviment. Els seus genolls estan doblegats i els colzes també, amb les mans col.locades a sobre de la corretja. Té una gran curvatura lumbar i el pit cap a fora. Arlechinno mai camina en línea recta, sinó que ho fa en zig-zag molt ràpidament. Quan veu qualque cosa la seva màscara recorre tot l’objecte.
La màscara d’Arlechinno és una barreja de moix i dimoni de color negre, pròpia dels carnavals, la qual cosa ens suggereix que, al igual que els zanni, ha passat llargues estones fent feina sota el sol. Els ulls són petits i el nas no és massa gran, ja que és relativament intel.ligent i hem de recordar que a la commedia dell’arte quan més gran és el nas més estúpid és el personatge. Sempre porta a sobre el seu batocchio, que és un dispositiu derivat del bergamese (campaneta) que usaven els camperols per cridar el ramat.Normalment és el servent de Pantalone, però també pot ser-ho de Il’Capitno o de Il’Docttore. És ràpid i àgil físicament, però no mentalment, en contrast amb Pulcinella i Brighella.
Està enamorat de Colombina, però no te cap problema alhora de perseguir qualsevol dona que hi hagi a prop. Moltes vegades es rival de Pedrolino per l’amor d’una dona.
Degut al seu caràcter esdevé un personatge fonamental dins la commedia dell’arte, ja que es el desencadenant de moltes de les escenes còmiques gràcies als seus errors o la seva negativa a reconèixer les seves pròpies limitacions. El seu caràcter és una mescla de ignorància, tendresa, enginy, estupidesa i gràcia.
Poc a poc evoluciona cap a un caràcter més intel.ligent i sofisticat, que amb la seva simplicitat és capaç de burlar-se dels personatges arrogants i sortir victoriós.
La figura d’Arlechinno ha inspirat nombroses obres pictòriques d’artistes com Dalí, Picasso, Miró, així com de nombrosos impressionistes francesos.
