L’origen de la paraula zanni és probablement el diminutiu venecià de Giovanni, que a l’Itàlia de l’època era el nom aplicat a qualsevol persona sense cap importància, és a dir, a la part més baixa de la societat. Per això eren zannis els desafortunats camperols, els obrers, els immigrants o aquell no tenia res.
Sol ser representat per camperols de Bérgamo, localitat on Giovanni era el nom més comú, donat que hi va haver un gran desplaçament d’habitants d’aquesta població quan va ser conquerida per Venècia. La fam al camp va fer que els treballadors no poguessin vendre la seva mercaderia de manera prou competitiva ja que el mercat estava saturat d’importacions barates que Venècia i Gènova obtingueren dels seus esclaus a Grècia, Turquia i l’orient mitjà. Això va enfonsar els mercats locals i va significar la misèria més absoluta per a milers de camperols que patien la pobresa i la fam.
Zanni representa doncs la terrible realitat d’una població desarrelada que va migrar a les mateixes ciutats que havien causat el seu desastre econòmic. Generalment, el personatge de zanni era representat per un home major, pobre i contractat com a servent d’algun dels altres personatges com Pantalone.
La disfressa de zanni consistia en calçons i brusa blanca i ample, fet generalment de sacs de farina per indicar la seva pobresa. Portaven màscares negres que representaven la pell negra de qualcú que ha fet feina al camp sota el sol durant llargs anys.
La llargària del nas mesura la intel.ligència del zanni, per això, quan més llarga és més beneit serà el zanni. Els seus interessos no sempre coincidiran amb els dels seu senyor i solen ser bàsicament el seu propi confort i satisfacció personal i immediata. Posseeixen l’instint de supervivència més fort de tots els personatges i, com és lògic, sempre es presenta com una persona afamegada i amb reaccions molt emocionals.
Durant una primera etapa el tret típic del zanni va ser la seva ignorància, que el convertia en blanc de totes les burles. A una segona etapa es presentà com una persona molt més intel.ligent que aconsegueix les seves venjances.
També se l’ha conegut amb el nom de Cornetto (cucurutxo) , degut al que el seu capell tenia una forma molt similar al cucurutxo dels gelats. Pot ser tant amic com antagonista d’Arlechinno, amb el qual no només comparteix les arrels, sinó que també les mateixes necessitats bàsiques com per exemple la fam.
A períodes posteriors el personatge va caure en desús i la paraula zanni començà a representar a tota la categoria de servents. A aquests espectacles posteriors hi solen aparèixer com a mínim dos zannis junts, un de trampós i astut i un altre ingenu; o un ignorant i fort i un altre llest i vago...
Aquest va ser l’origen d’altres servents molt coneguts: l’intel.ligent i despistat Arlechinno, el tranquil i callat Pedrolino, el bergant Pulcinella, el trampós i mentider Brighella... La fam que pateixen tots els fa capaços de fer el que sigui per sobreviure.
